Ressenya de "Te deix, amor, la mar, com a penyora" de Carme Riera

Fitxa técnica

Títol: Te deix, amor, la mar, com a penyora

Autora: Carme Riera

Editorial Laia

Data publicació: abril de 1975

Nº pagines: 125

Resum

En aquest llibre l'autora es manifesta com una escriptora capaç de d'escriure – amb un llenguatge nítid i, alhora, suggeridor-, l'intimitat profunda d'uns personatges que han rebutjat mantenir-se dins els límits de la moral establerta, sense esverar-se, sense emetre judicis de valor ni prende postura... Així és com l'autora aconsegueix dur-los vers una normalització que fa que qualsevol conductade l'home esdevingui aceptable pel que té, pura i simplement, de viva.

La meva impresio

Hola, avui porto la ressenya de Te deix, amor, la mar com a penyora de Carme Riera, un llibre que enguany celebra 50 anys des de la seva publicació. Aquest llibre va arribar a mi gràcis a una amiga, m'agrada sentir que em llegit el mateix llibre després de tants anys, hem compartit impresions i fulles de color groguenc.

L'edició que he llegit és de 1975, amb un pròleg de Guillem Frontera, va obtenir el premi Recull de Blanes, l'any 1974.

Considerat un clàsic de la literatura catalana, recull 17 contes escrits entre els anys 1971 i 1974 que s'estructuren en tres parts; “I a trenc d´alba, sempre enyor l´amor”, “ Balcons de tristos somnis”, “Recomença la Dansa”. Es relats estan escrits amb una prosa poètica intimista que estan protagonitzats per dones que trenquen les convencions, que s'enamoren amb totes les consequències. L'amor és fil conductor de gairebé tots els relats, així com la mar com simbol de lliberat, i la mort.

Quasi tots els relats m'agradan, son molt quatidians encara que hagi passat tants d'anys, però m'agrada especialment el primer relat “ Te deix amor, la mar com a penyora” perquè de certa manera els protagonistas tenen com una despedida en el darrer relat “Ella, Maria, parenta de James Bond”

“Porti'ns una llesca d'amor sucada amb oli, és el nostre pa de cada dia”

Qui vulgui conèixer l'essència narrativa de Carme Riera no pot deixar de llegir Te deix, amor, la mar com a penyora.

#NaMartaielsLlibres